Harriet Kjaer: "Per a mi, no poder córrer és viure en una gàbia"
Danesa de naixement i cebrianenca d’adopció, la guanyadora femenina de la Trail Cat The Race coneix com pocs els corriols del Montnegre i compagina l’ultrafons amb l’ofici de lutier, ara amb la mirada posada en un repte de 515 quilòmetres als Alps suïssos.
Córrer durant més de cinc dies, recórrer 466 quilòmetres i dormir només unes tres hores. És la fita que ha assolit Harriet Kjaer, veïna de Sant Cebrià de Vallalta, en proclamar-se guanyadora femenina de la Trail Cat The Race. La prova va sortir d’Andorra la Vella l’11 d’octubre i va portar els participants fins a Tarragona, amb més de 17.500 metres de desnivell positiu i passant per indrets com el Taga, el Matagalls i Montserrat. Sense senyalització i seguint el recorregut amb GPS, Kjaer va completar la travessa en 122 hores i 21 minuts, amb més de vuit hores d’avantatge sobre la segona classificada.
La seva relació amb l’esport comença fa uns vint anys, corrent al costat de la filla mentre anava amb bicicleta. "Vaig descobrir que podia córrer durant hores i que no em molestava", recorda. La primera cursa va ser directament una marató i, des d’aleshores, ha anat sumant quilòmetres i reptes.
Al Montnegre hi ha trobat un entorn que li permet entrenar tot l’any. "L’avantatge d’aquí, del Montnegre, és que no hi ha neu i es pot córrer tot l’any. M’agrada molt la muntanya, però també m’agrada córrer tot l’any, i a l’alta muntanya no es pot", explica. Coneix els camins fins al punt de saber quant trigarà a tornar a casa segons el que triï: "Si agafo un camí, em queden quaranta-tres minuts fins a casa; si n’agafo un altre, una hora i quart. Ja conec tots els camins d’aquí darrere".
Preparar proves d’ultrafons li exigeix moltes hores d’entrenament. Per afrontar una cursa de 515 quilòmetres als Alps suïssos, explica: "Feia una marató al dia durant un mes: entre quaranta i quaranta-cinc quilòmetres diaris. És com una feina a jornada completa. Entrenava als Pirineus o aquí". Crudivegana, basa l’alimentació en fruites i verdures crues i, sobre una prova per etapes a la Costa Brava, assenyala: "L’organització ja sap com menjo".
Kjaer compagina l’ultrafons amb l’ofici de lutier. "Faig aquesta feina des que tenia catorze anys i ara ja tinc una certa llibertat per organitzar-me els horaris", explica. El taller i la muntanya formen part del seu dia a dia: "Puc combinar tres o quatre dies de feina a la setmana amb córrer els altres dies, o encolar un violí, sortir a córrer i tornar a treballar".
Entre els reptes pendents hi ha tornar a intentar la prova de 515 quilòmetres als Alps suïssos: "Vull tornar a fer la de Suïssa". Però també hi ha un projecte que, d’alguna manera, tanca el cercle: si va començar a córrer acompanyant la filla en bicicleta, ara vol completar amb ella la travessa dels Pirineus caminant, per etapes. "Cada any fem cent quilòmetres caminant, amb la tenda i amb autosuficiència total", explica. "Tenim aquest repte de fer-la totes dues i me’l guardo per fer-lo amb ella".
Kjaer va visitar l’Ajuntament el passat dilluns 2 de novembre, on va ser rebuda per l’alcalde, Albert Pla; la regidora d’Esports, Isabel Vico, i la regidora de Relacions Institucionals, Maria José Rosa. Com a reconeixement a la seva trajectòria esportiva, va rebre dos jocs de creació original de la regidora de Joventut, Anna Rodón, i una peça escultòrica amb el perfil de Sant Cebrià. Durant la trobada, Kjaer va compartir els seus inicis en l’ultrafons, el seu vincle amb el Montnegre i els reptes que té al cap.
Podeu recuperar una entrevista amb l'Esport Club del 3Cat en aquest enllaç saltant al minut 13 i mig aproximadament.