Rebuda de la Flama del Canigó 2026

Discurs institucional per a la rebuda de la Flama del Canigó 2026

Bona tarda a tothom,

Avui ens reunim al voltant d'una cosa ben curiosa: una flama.

Una flama petita, si la comparem amb el sol que ens escalfa o amb la foguera que encendrem d'aquí una estona. Però immensa si pensem en tot allò que representa.

Perquè aquesta no és només una flama. És un missatge que viatja de mà en mà, de poble en poble, de generació en generació.

I és precisament això el que la fa especial.

Vivim en un món on tot va molt de pressa. Els missatges arriben en segons, les fotografies fan la volta al món en un instant i, sovint, ens sembla que només existeix allò que és immediat.

Però la Flama del Canigó ens recorda una altra manera de fer les coses.

Ens recorda que hi ha valors que necessiten temps. Que hi ha tradicions que només continuen vives si algú les cuida. I que hi ha coses que no es poden descarregar ni substituir: la memòria compartida, la llengua, la cultura, la pertinença a una comunitat.

Avui aquesta flama arriba a Sant Cebrià de Vallalta des de Sant Cebrià del Rosselló.

I això té una bellesa especial.

Perquè ens recorda que les fronteres poden aparèixer als mapes, però no poden apagar allò que compartim.

Compartim una llengua.

Compartim una cultura.

Compartim una manera d'entendre el món.

I, sobretot, compartim la voluntat de continuar transmetent aquest llegat a les persones que vindran després de nosaltres.

De vegades diem que hem de mantenir viva la flama de la cultura catalana.

Però la veritat és que les flames, per si soles, no duren gaire.

Necessiten llenya.

Necessiten aire.

Necessiten mans que les protegeixin quan bufa el vent.

I la cultura passa exactament el mateix.

Necessita persones que parlin la llengua cada dia.

Necessita persones que expliquin històries.

Necessita persones que cantin, que escriguin, que eduquin, que participin, que estimin el seu poble.

En definitiva, necessita persones com vosaltres.

Per això, avui no celebrem només una tradició.

Celebrem que encara hi ha gent disposada a fer camí junts.

Celebrem que hi ha qui corre, pedala o camina per portar aquesta flama fins aquí.

Celebrem que hi ha infants que la veuran arribar amb els ulls oberts de bat a bat.

Celebrem que hi ha avis i àvies que recorden quan ja la rebien fa molts anys.

I celebrem que, malgrat tots els canvis, encara sabem reunir-nos al voltant d'un foc per compartir una mateixa emoció.

Que aquesta flama ens recordi d'on venim.

Que ens inspiri per continuar construint comunitat.

I que la seva llum ens acompanyi durant aquesta nit de Sant Joan, una nit de trobades, de desitjos, d'esperança i d'alegria.

Benvinguda, Flama del Canigó.

I molt bona revetlla de Sant Joan a tothom!

Visca Sant Cebrià de Vallalta i visca la cultura catalana!