Història

La vida a Sant Cebrià va ser un punt i a part fins al 1714. Qualsevol semblança amb el desenvolupament de la vida a la resta del Maresme era una pura il·lusió. Fins aleshores, la parròquia quedava subordinada als dictats d’un condomini europeu en què el braç executor era el Sant Ofici de la Inquisició.

Entre 1716 i 1717 quedà obert el lliure accés al territori i començà la fal·lera d’omplir els erms turons amb la preuada vinya. Colons de Calella i Canet començaren aquest procés de plantació en terres de Sant Pol i, progressivament, anaren endinsant-se en territori de Sant Cebrià.

Algunes de les primeres vinyes ja eren rabassa morta i les alzines o els pins pinyers, encara fràgils, n’eren els substituts. En aquesta situació de monocultiu, tots els terratinents principals disposaven dels seus cellers, on es produïa vi de dubtosa qualitat. El seu mercat era purament local i els grans excedents eren destinats a la destil·leria. El celler de can Puig va ser-ne sempre l’excepció.

Al segle XIV el celler de can Puig, regit per Josep Puig Ribas, ja destacava per la qualitat dels seus vins. El seu fill, Josep Puig Morè, destacat enòleg, va ser qui superà el desastre de la plaga de la fil·loxera (1877) important de Califòrnia mallols de vinya americana per renovar les seves vinyes i les de la comarca. Ell i el seu fill, Josep Puig Plaja, seleccionaren acuradament les varietats de l’empelt i vigilaren al màxim l’elaboració dels vins. A partir d’aleshores els vins de can Puig van ser guardonats en totes les exposicions en què es presentaven.

La vinculació comercial amb Califòrnia va fer de can Puig el referent principal en la introducció de diverses varietats de maduixot a la comarca, des de la llunyana dècada dels anys trenta.

La gent de Sant Cebrià també es dedicà a la recerca d’aigua per regar els horts de la vall. S’aprofitaren les aigües de les rieres i es perforaren llargues mines per omplir les basses que anaven sorgint a cada casa.

Sant Cebrià, com la resta del Maresme, també s’apuntà al conreu de la patata primerenca per exportar a Anglaterra.

Durant la Guerra Civil Espanyola es potencià al màxim aquest conreu. La patata Royal Kidney era divisa de canvi per pagar l’armament i munició que arribava d’Anglaterra. També en aquest període de guerra es va produir un fet transcendental per a la població de Sant Cebrià: el 2 de febrer de 1937 era connectat el corrent elèctric, i bombetes de 15 W i 25 W enllumenaven les nits de la vall. Aquesta millora va ser gestionada des de 1935 per Raimon Parera Peitx i va ser possible gràcies als esforços de l’eficaç alcalde Josep Borrell Collet.

El fet de disposar d’aigua per al conreu de farratges possibilitava la cria de bestiar boví. Josep Puigverd Cases, àlies Terradas, i, sobretot, el seu fill, Joanet Puigverd Borrell, foren qui donaren el màxim impuls ramader al poble. Els seus descendents ampliaren el negoci, però aquest no va tenir una gran incidència en l’economia familiar de la gent de Sant Cebrià. També existiren dues fàbriques tèxtils, la dels Mataró i la dels Serra. La seva vida va ser curta a causa, fonamentalment, de les dificultats de transport i comunicació del poble. Quant a la producció industrial, va ser la bòbila dels Amargant la que va allargar per més temps la seva activitat. No podem deixar de fer referència al bosc, que garantia feina als homes durant l’hivern i subministrava abundosament llenya, fusta i carbó. També era una reserva alimentària per al bestiar i oferia fruits boscans. Aquests fruits eren un element essencial per a l’arrop, molt preuat, que elaboraven les dones del poble. Finalment, entrada la dècada dels seixanta, la construcció dels ponts de la riera i l’asfalt de la carretera garantiren una bona comunicació amb Sant Pol de Mar. Aquesta avinentesa va ser aprofitada per Emilio Ciuró Juvert per construir el primer hotel, Los Quijotes, destinat a turistes estrangers. Van ser continuadors d’aquesta iniciativa els hotels Baix Montseny i Martri. Va ésser a partir d’aquest moment quan comença a crèixer urbanísticament el municipi.

Si esteu interessats en conèixer de més a prop la història del nostre municipi i de totes aquelles persones que han format part i han estat els seus protagonistes podeu consultar des de la web els diferents números editats pel Centre d’Estudis Sant Cebrià de la revista Vall-Alta.

Centre d’Estudis Sant Cebrià

Darrera actualització: 26.01.2021 | 15:26
Darrera actualització: 26.01.2021 | 15:26